La Bibliografia Espanyola recull els registres bibliogràfics dels documents publicats a Espanya i que ingressen a la Biblioteca Nacional de conformitat amb les disposicions vigents de Dipòsit Legal. Es tracta d’un instrument per al control bibliogràfic nacional que constitueix el registre de la producció editorial espanyola i que facilita la difusió del patrimoni intel•lectual i cultural del país vers les generacions presents i futures.
La Bibliografía Espanyola impresa (esp) es va publicar per primera vegada el 1959 com a anuari i recollia únicament els llibres o monografies, als quals posteriorment s’hi van anar afegint altres materials: publicacions periòdiques, música impresa, cartografia i enregistraments de vídeo. L’edició en CD-ROM de monografies, que es va iniciar el 1992 –amb caràcter retrospectiu des de 1976–, es manté en curs amb una periodicitat trimestral.
L’estructura de la Bibliografia Espanyola presenta una organització sistemàtica, en la qual els registres bibliogràfics s’ordenen per grans grups temàtics de la Classificació Decimal Universal (CDU), excepte la música impresa. Dins aquests grups, els registres s’ordenen alfabèticament per l’encapçalament principal i es complementen amb els índexs dels principals punts d’accés: autor, títol, sèrie, matèria, etc.
La descripció i classificació dels registres bibliogràfics es duu a terme seguint la normativa internacional i la tradició catalogràfica espanyola, les Regles de Catalogació, l’ISBD, els Encapçalaments de Matèria i la CDU.
Catálogo

